Conclusions

Aquest projecte ha estat un mètode per assolir un nivell d’aprenentatge per poder  resoldre el problema plantejat; crear una peça de mobiliari tenint en compte que ha de ser; modular, multi material, multicolor, DiY, RTA, Opensource, fabricable amb poc material en relació al volum generat (optimitzat), barat, vendible, rendible, sostenible, multi funcional, fabricable en CNC, eco dissenyat, transversal i atractiu.

Els principals aspectes a resoldre han estat; identificar les necessitats dels possibles clients, profunditzar en el disseny de productes, desenvolupar i organitzar les fases d’un projecte, fer-ne un bon seguiment i control, coordinar-nos amb altres participants de l’equip de treball, realitzar prototips i documentar i justificar el projecte. Per assolir el repte hem treballat simulant una empresa on ens hem dividit en 6 departaments; fabricació, gestió i control, oficina tècnica, recerca i desenvolupament, màrqueting i compres / vendes.

Per  resoldre aquests objectius hem volgut que sigui un projecte dinàmic, flexible, obert a tothom, atractiu, actual, transversal, col·laboratiu i sostenible.

El plantejament inicial és basat en el sistema d’unió per a mobiliari modular ideat per el professor suís Fritz Haller al 1964. On el seu concepte original era utilitzar el mínim número de components per poder fer el més gran número de combinacions possible.

Per tal d’adaptar el concepte del professor suís en el nostre projecte hem utilitzat diverses disciplines com la enginyeria inversa, el modelatge 3D, l’eco disseny, la sostenibilitat dels materials, la fabricació additiva i sostractiva CNC i la realitat augmentada.

Al llarg del desenvolupament del projecte ens hem trobat en dificultats varies com per exemple;  la presa de decisions inicial, on definir el concepte principal del sistema d’unió modular i conciliar un acord entre l’equip no va ser una tasca fàcil, encara que regint-nos en criteris enfocats al minimalisme y al baix cost ho vam acabar resolent. Una vegada definits el problemes de disseny han estat mínims. A l’hora de executar proves i veure la viabilitat del sistema d’unió holly hem tingut problemes per escollir el material idoni per a la seva fabricació ja que havia de ser de fusta resistent, que tingués un bon acabat, de baix cost i fabricable amb la maquina de control numèric. La realització del prototip s’ha pogut realitzar amb una impressora 3d  ja que ens han faltat recursos per a realitzar-la amb la maquina de control numèric. 

Ens sentim satisfets del nostre treball, hem pogut dur a terme el disseny, la gestió  i la fabricació d’un producte enfocat al món del mobiliari modular i ens servirà de guia practica per a la possible edició de altres nous productes. Treballant en equip, cooperació i esforç tot és possible.

Estudi previ del prototip en ABS

Perquè es fan els prototips en ABS o en altres materials de impressió 3D?

Una de les parts mes importants d’un projecte de disseny (en especial si es el de un sistema d’unió) es el estudi del prototip en un laboratori, en el qual es comprovarà les seves resistències a diferents esforços. Aquest estudi consisteix en trencar el prototip de la peça que es vol fabricar, fent així un anàlisi de les resistències.

En el següent vídeo es mostra com uns companys trenquen el “three way clamp” fent-lo servir de la manera en la que esta dissenyada per comprovar diferents aspectes de la peça.

Un cop trencada la peça es analitza els diferents defectes que fa que s’hagi trencat, en aquest cas es va tenir que corregir els models 3D ja que no eren correctes.

Tots aquests processos son part del processes de fabricació, ja sigui en fusta o en altres materials han de haver un prototip del que es vol fabricar per estudiar-ho.

En aquest cas les peces que surten al vídeo han estat impresses en 3D amb plàstic ABS, el qual es el que es fa servir en impressions 3D. També es pot fer servir PLA ja que les seves propietats son mes paregudes a la fusta que el ABS.