Conclusions

Aquest projecte ha estat un mètode per assolir un nivell d’aprenentatge per poder  resoldre el problema plantejat; crear una peça de mobiliari tenint en compte que ha de ser; modular, multi material, multicolor, DiY, RTA, Opensource, fabricable amb poc material en relació al volum generat (optimitzat), barat, vendible, rendible, sostenible, multi funcional, fabricable en CNC, eco dissenyat, transversal i atractiu.

Els principals aspectes a resoldre han estat; identificar les necessitats dels possibles clients, profunditzar en el disseny de productes, desenvolupar i organitzar les fases d’un projecte, fer-ne un bon seguiment i control, coordinar-nos amb altres participants de l’equip de treball, realitzar prototips i documentar i justificar el projecte. Per assolir el repte hem treballat simulant una empresa on ens hem dividit en 6 departaments; fabricació, gestió i control, oficina tècnica, recerca i desenvolupament, màrqueting i compres / vendes.

Per  resoldre aquests objectius hem volgut que sigui un projecte dinàmic, flexible, obert a tothom, atractiu, actual, transversal, col·laboratiu i sostenible.

El plantejament inicial és basat en el sistema d’unió per a mobiliari modular ideat per el professor suís Fritz Haller al 1964. On el seu concepte original era utilitzar el mínim número de components per poder fer el més gran número de combinacions possible.

Per tal d’adaptar el concepte del professor suís en el nostre projecte hem utilitzat diverses disciplines com la enginyeria inversa, el modelatge 3D, l’eco disseny, la sostenibilitat dels materials, la fabricació additiva i sostractiva CNC i la realitat augmentada.

Al llarg del desenvolupament del projecte ens hem trobat en dificultats varies com per exemple;  la presa de decisions inicial, on definir el concepte principal del sistema d’unió modular i conciliar un acord entre l’equip no va ser una tasca fàcil, encara que regint-nos en criteris enfocats al minimalisme y al baix cost ho vam acabar resolent. Una vegada definits el problemes de disseny han estat mínims. A l’hora de executar proves i veure la viabilitat del sistema d’unió holly hem tingut problemes per escollir el material idoni per a la seva fabricació ja que havia de ser de fusta resistent, que tingués un bon acabat, de baix cost i fabricable amb la maquina de control numèric. La realització del prototip s’ha pogut realitzar amb una impressora 3d  ja que ens han faltat recursos per a realitzar-la amb la maquina de control numèric. 

Ens sentim satisfets del nostre treball, hem pogut dur a terme el disseny, la gestió  i la fabricació d’un producte enfocat al món del mobiliari modular i ens servirà de guia practica per a la possible edició de altres nous productes. Treballant en equip, cooperació i esforç tot és possible.

Estudi previ del prototip en ABS

Perquè es fan els prototips en ABS o en altres materials de impressió 3D?

Una de les parts mes importants d’un projecte de disseny (en especial si es el de un sistema d’unió) es el estudi del prototip en un laboratori, en el qual es comprovarà les seves resistències a diferents esforços. Aquest estudi consisteix en trencar el prototip de la peça que es vol fabricar, fent així un anàlisi de les resistències.

En el següent vídeo es mostra com uns companys trenquen el “three way clamp” fent-lo servir de la manera en la que esta dissenyada per comprovar diferents aspectes de la peça.

Un cop trencada la peça es analitza els diferents defectes que fa que s’hagi trencat, en aquest cas es va tenir que corregir els models 3D ja que no eren correctes.

Tots aquests processos son part del processes de fabricació, ja sigui en fusta o en altres materials han de haver un prototip del que es vol fabricar per estudiar-ho.

En aquest cas les peces que surten al vídeo han estat impresses en 3D amb plàstic ABS, el qual es el que es fa servir en impressions 3D. També es pot fer servir PLA ja que les seves propietats son mes paregudes a la fusta que el ABS.

Autors

Introducció

Tot projecte te darrera seu una persona que s’encarrega de dur-lo a terme, en aquest cas no es una sola persona qui s’encarrega d’aquest projecte, sinó tot un equip emulant el màxim possible una empresa. Cada una de les persones s’encarrega d’un departament (amb excepció que veurem més endavant), ser l’encarregat significa que ets tu qui assumeix tota la responsabilitat de fer de millor manera la teva part de la feina, com ja he dit emulem una empresa i això significa que el treball en equip es tant importat com ho seria en una de veritat.

Degut a l’abast d’aquest projecte es van dividir els departaments d’una empresa per cada alumne. Un cop dividit els departament el que es vol es que cada alumne faci la seva part del projecte motivant així el treball en equip. 

  

Els autors d’aquest projecte son:

Victor Junyent, responsable del departament de Fabricació.

·       La funció d’aquest departament es la de representar de forma física les exigències del model. Dit d’una altra manera, ell es qui s’ha de encarregar de fer els arxius 3D de l’encaix “Three way clamp”, a mes dels 3D també s’ha de encarregar de exportar-ho a programes de mecanització amb control numèric. I un cop programat els mecanitzats, la mecanització dels prototips. 

      Oriol Lloveras, responsable del departament de Màrqueting.

·      Aquest departament es el que estarà més en contacte amb la part artística del projecte. Encarregant-se del logotip de l’empresa, els renders, tant de materials com de cada model 3D que formi part del projecte, i per descomptat tot tipus d’animació,vídeo o presentació que serveixi per explicar el projecte de forma global o una part d’aquest. 

      

      David Morral i Omar Tajer, responsables del departament de Compra i Venta.

·      El que diferencia aquest departament dels esmentats anteriorment, es que tenen el doble de personal que els altres, això es degut a que també tenen mes feina que els altres. Han de encarregar-se de la recerca de informació,documentació dels materials per el prestatges retràctils, els càlculs de preus també formen part de la seva feina i s’ha de separar per distintes unitats els diferents tipus de materials. També han pensar en la solució a l’hora de fer que els prestatges siguin extensibles.

Oscar Ortega, responsable del departament de Recerca i Desenvolupament.

·       Es podria dir que aquest apartat del projecte es el més dens, ja que el responsable d’aquest departament ha realitzar la recerca i documentació dels: materials, sistemes de nusos per la unió de tubs amb CAD 3D, altres solucions per els prestatges extensibles, sistemes modulars i demés. Una altra part de la funció d’aquest departament es la elaboració de la memòria descriptiva i constructiva.

Gilbert Sencion, responsable del departament de Gestió i Control.

·       El departament de gestió i control es el que s’encarrega de crear (i actualitzar de forma periòdica) la biblioteca virtual en la qual els demés departament guardaran tota la informació rellevant del projecte, també ha de encarregar-se de redactar un blog on es publicarà el progrés del projecte.

Alex Sumoy, responsable del departament de Oficina tècnica.

L’oficina tècnica és qui s’encarrega de cercar informació refent a les barnilles, ja sigui documentació d’aquesta i els materials, que faran d’estructura del moble que es dissenyarà, també ha de fer els sòlids 3D d’aquesta en Autodesk Inventor. I encarregar-se de la memòria tècnica del projecte ECO 25.